Quines són les varietats de retardadors?

Els retardadors són additius químics que frenen la presa o l'enduriment del ciment. S'utilitzen en aplicacions concretes on és desitjable una fixació retardada, com en temps calorós, o quan es necessiten temps de barreja o col·locació més llargs. Hi ha diversos tipus de retardadors disponibles, cadascun amb el seu propi conjunt de propietats i avantatges. Aquestes són algunes de les varietats de retardadors:

1. Àcids orgànics: els àcids orgànics com l'àcid cítric, tartàric i glucònic s'utilitzen habitualment com a retardadors en materials a base de ciment. Funcionen reaccionant amb la calç lliure del ciment, la qual cosa frena el procés d'hidratació. Els retardadors d'àcid orgànic són generalment no tòxics i biodegradables, cosa que els converteix en una opció respectuosa amb el medi ambient.
2. Sucres: els sucres com la glucosa, la sacarosa i la fructosa també es poden utilitzar com a retardadors en materials a base de ciment. Funcionen unint-se a la superfície de les partícules de ciment, la qual cosa alenteix el procés d'hidratació. Els retardadors de sucre s'utilitzen sovint en combinació amb altres retardadors per proporcionar un temps de presa més controlat.
3. Sals inorgàniques: les sals inorgàniques com el borax, el sulfat de zinc i el silicat de sodi s'utilitzen habitualment com a retardadors en materials a base de ciment. Funcionen formant una pel·lícula fina a la superfície de les partícules de ciment, que alenteix el procés d'hidratació. Els retardadors de sal inorgànics s'utilitzen sovint en combinació amb àcids orgànics o retardadors de sucre per proporcionar un temps de presa més consistent i previsible.
4. Lignosulfonats: els lignosulfonats són polímers naturals que es deriven de la pasta de fusta. S'utilitzen habitualment com a retardadors en materials a base de ciment, ja que funcionen unint-se a la superfície de les partícules de ciment i alentint el procés d'hidratació. Els retardadors de lignosulfonat són generalment més efectius en el ciment d'alta alúmina que en el ciment Portland normal.
5. Àcids hidroxicarboxílics: els àcids hidroxicarboxílics com l'àcid glucònic i cítric s'utilitzen habitualment com a retardadors en materials a base de ciment. Funcionen quelant els ions de calci lliures del ciment, la qual cosa alenteix el procés d'hidratació. Els retardadors d'àcid hidroxicarboxílic s'utilitzen sovint en combinació amb altres retardadors per proporcionar un temps de fixació més consistent i previsible.
6. Superplastificants d'èter policarboxilat (PCE): els superplastificants PCE s'utilitzen habitualment com a retardadors en aplicacions de formigó on es desitja un temps de fraguat retardat. Funcionen dispersant les partícules de ciment i reduint la tensió superficial de l'aigua, la qual cosa alenteix el procés d'hidratació. Els retardadors PCE s'utilitzen sovint en combinació amb altres superplastificants per proporcionar un temps de fixació més consistent i previsible.

En conclusió, els retardadors són un component important dels materials a base de ciment, ja que proporcionen un temps de presa més controlat i poden ajudar a millorar la treballabilitat del material. El tipus de retardador utilitzat dependrà de l'aplicació específica i del temps de fraguat desitjat, així com de les propietats del ciment i altres additius utilitzats. En triar el tipus de retardador adequat, els contractistes i els enginyers poden assegurar-se que els seus materials a base de ciment siguin forts, duradors i funcionin bé al llarg del temps.