La història del desenvolupament de la pols redispersible

La pols redispersable (RDP) és un tipus de pols de polímer que s'utilitza a la indústria de la construcció com a additiu en productes a base de ciment com ara morter, lletades i compostos autonivellants. Els RDP es van desenvolupar per primera vegada a la dècada de 1950 i des de llavors s'han convertit en un component important en els materials de construcció moderns. En aquest article, analitzarem més de prop la història del desenvolupament de RDP i la seva importància en el sector de la construcció.

Els primers anys

Els primers RDP van ser desenvolupats a la dècada de 1950 per una empresa alemanya anomenada Wacker Chemie AG. En aquell moment, Wacker Chemie AG estava desenvolupant nous materials sintètics per satisfer les creixents demandes del boom de la construcció de la postguerra. Estaven buscant una manera de millorar les propietats dels materials a base de ciment, com ara la resistència a l'aigua, la durabilitat i la flexibilitat.

En els primers dies, els RDP es van produir dissolint acetat de polivinil (PVA) en un dissolvent i després ruixant la solució a una cambra escalfada on el dissolvent s'evaporava, deixant enrere una pols fina. Aquesta pols es podria dispersar fàcilment en aigua i utilitzar-se com a additiu en productes a base de ciment.

Tanmateix, hi havia algunes limitacions a aquesta forma primerenca de RDP. Per exemple, era difícil controlar la mida i la forma de les partícules de la pols, cosa que podria afectar el seu rendiment en productes a base de ciment. A més, la pols no era molt estable i sovint formava grumolls o grumolls, cosa que dificultava la seva manipulació i ús.

Millores i innovacions

Al llarg dels anys, investigadors i enginyers han fet millores significatives en el procés de producció i les propietats dels RDP. Per exemple, els avenços en la química dels polímers han donat lloc al desenvolupament de nous polímers que ofereixen un millor rendiment i estabilitat.

Un dels avenços més significatius de la tecnologia RDP va arribar als anys 80 amb la introducció d'un nou procés de producció anomenat assecat per polvorització. Aquest procés consisteix a ruixar una emulsió de polímer en una cambra escalfada on s'evapora l'aigua, deixant enrere una pols fina. Aquest mètode va permetre un major control sobre la mida i la forma de les partícules de la pols, donant com a resultat un rendiment més consistent i previsible en els productes a base de ciment.

Una altra innovació en la tecnologia RDP va venir amb la introducció de pols de làtex redispersable (RPL), que es fa a partir d'una emulsió de làtex en lloc de PVA. Els RPL ofereixen una millor resistència a l'aigua i adherència en comparació amb els RDP basats en PVA, cosa que els converteix en una opció popular per a aplicacions exteriors com ara estuc i EIFS (aïllament exterior i sistema d'acabat).

Aplicacions i avantatges

Els RDP ofereixen una sèrie d'avantatges a la indústria de la construcció, com ara una millora de la treballabilitat, l'adhesió i la resistència a l'aigua. Es poden utilitzar en una àmplia gamma de productes a base de ciment, com ara morters, lletades, compostos autonivellants i adhesius per a rajoles.

Un dels avantatges clau dels RDP és la seva capacitat per millorar la treballabilitat i la facilitat d'aplicació dels productes a base de ciment. Poden reduir la quantitat d'aigua necessària per aconseguir la consistència desitjada, la qual cosa pot millorar la resistència i la durabilitat del producte acabat. També poden ajudar a reduir les esquerdes i la contracció, que es poden produir quan els productes a base de ciment s'assequen massa ràpidament.

A més, els RDP poden millorar l'adhesió dels productes a base de ciment a una varietat de substrats, com ara fusta, metall i maçoneria. També poden millorar la resistència a l'aigua i la durabilitat dels productes a base de ciment, fent-los ideals per al seu ús en ambients humits o zones subjectes a un gran trànsit o impacte.

Conclusió

En conclusió, la història de desenvolupament de RDP ha estat marcada per avenços significatius en la química dels polímers i els processos de producció. Des dels seus humils inicis a la dècada de 1950, RDP s'ha convertit en un component important en els materials de construcció moderns, oferint una àmplia gamma de beneficis en termes de treballabilitat, adherència.