Desenvolupament de l'espessidor reològic

El desenvolupament dels espessidors reològics ha estat una fita important en la història de la ciència i l'enginyeria dels materials. Els espessidors reològics són materials que poden augmentar la viscositat i/o controlar les propietats de flux de líquids, suspensions i emulsions.

El primer espessidor reològic es va descobrir accidentalment al segle XIX, quan es va deixar reposar una barreja d'aigua i farina durant un període de temps, donant lloc a una substància espessa, semblant a un gel. Més tard es va trobar que aquesta barreja era una simple suspensió de partícules de farina en aigua, que es podia utilitzar com a espessidor en diverses aplicacions.

A principis del segle XX, es va descobrir que altres materials tenien propietats espessidores, com ara midons, gomes i argiles. Aquests materials es van utilitzar com a espessidors reològics en una sèrie d'aplicacions, des d'aliments i cosmètics fins a pintures i fluids de perforació.

Tanmateix, aquests espessidors naturals tenien limitacions, com ara el rendiment variable, la sensibilitat a les condicions de processament i la contaminació microbiològica potencial. Això va provocar el desenvolupament d'espessidors reològics sintètics, com els èters de cel·lulosa, els polímers acrílics i els poliuretans.

Els èters de cel·lulosa, com la carboximetil cel·lulosa sòdica (CMC), la metil cel·lulosa (MC) i la hidroxipropilcel·lulosa (HPC), s'han convertit en un dels espessidors reològics més utilitzats en diverses aplicacions, a causa de les seves propietats úniques, com la solubilitat en aigua, Estabilitat del pH, sensibilitat a la força iònica i capacitat de formació de pel·lícules.

El desenvolupament d'espessidors reològics sintètics ha permès la formulació de productes amb un rendiment constant, una estabilitat millorada i una funcionalitat millorada. Amb la creixent demanda de materials d'alt rendiment, s'espera que continuï el desenvolupament de nous espessidors reològics, impulsat pels avenços en la ciència dels materials, la química i l'enginyeria.