Quina diferència hi ha entre l'èter de cel·lulosa i la cel·lulosa?

La cel·lulosa i l'èter de cel·lulosa es deriven de la cel·lulosa, un polímer natural que es troba a les parets cel·lulars de les plantes. No obstant això, tenen diferents diferències en les seves estructures i propietats químiques:

1. Estructura química: la cel·lulosa és un polisacàrid lineal que consisteix en unitats de glucosa repetides unides entre si per enllaços glicosídics β(1→4). És un polímer de cadena recta amb un alt grau de cristal·linitat.
2. Hidrofilia: la cel·lulosa és inherentment hidròfila, és a dir, té una forta afinitat per l'aigua i pot absorbir quantitats importants d'humitat. Aquesta propietat influeix en el seu comportament en diverses aplicacions, inclosa la seva interacció amb sistemes a base d'aigua com les mescles de ciment.
3. Solubilitat: la cel·lulosa pura és insoluble en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics a causa de la seva estructura altament cristal·lina i la seva gran connexió d'hidrogen entre cadenes de polímers.
4. Derivatització: l'èter de cel·lulosa és una forma modificada de cel·lulosa obtinguda per derivatització química. Aquest procés implica la introducció de grups funcionals, com ara grups hidroxietil, hidroxipropil, metil o carboximetil, a la columna vertebral de la cel·lulosa. Aquestes modificacions alteren les propietats de la cel·lulosa, incloent la seva solubilitat, el comportament reològic i la interacció amb altres substàncies.
5. Solubilitat en aigua: els èters de cel·lulosa solen ser solubles o dispersables en aigua, depenent del tipus específic i del grau de substitució. Aquesta solubilitat els fa molt útils en diverses indústries, com ara la farmacèutica, l'alimentació, la cosmètica i la construcció.
6. Aplicació: els èters de cel·lulosa troben una aplicació generalitzada com a agents espessidors, estabilitzadors, aglutinants i agents pel·lícules en una àmplia gamma de productes i processos. En la construcció, s'utilitzen habitualment com a additius en materials a base de ciment per millorar la treballabilitat, la retenció d'aigua, l'adhesió i altres propietats.

En resum, mentre que la cel·lulosa i l'èter de cel·lulosa comparteixen un origen comú, l'èter de cel·lulosa es modifica químicament per introduir propietats específiques que el fan soluble o dispersable en aigua i apte per a diverses aplicacions on es desitgi el control del comportament reològic i la interacció amb altres substàncies.