Pols de polímer redispersible (RDP)és una forma de làtex en pols que es pot rehidratar amb aigua per formar una dispersió estable. S’utilitza habitualment en la construcció, especialment en la formulació d’adhesius, esquitxades de rajoles, pintures i recobriments. La pols proporciona diversos beneficis, com millorar la flexibilitat, l’adhesió, la resistència a l’aigua i la durabilitat.
1. Polímer (component principal)
L’ingredient clau en la pols de polímer redispersible és un polímer, normalment un làtex sintètic com l’acetat de polivinil (PVA), el cautxú d’estiren-butadiene (SBR), l’acetat d’etilè-vinil (EVA) o una combinació d’aquests. El polímer forma la columna vertebral de la dispersió quan la pols es rehidrata.
Acetat de polivinil (PVA):Sovint s’utilitza en adhesius i recobriments per les seves fortes propietats adhesives.
Cautxú d’estirene-butadiene (SBR):Comú en aplicacions de construcció per la seva flexibilitat i durabilitat.
Acetat d’etilè-vinil (EVA):Conegut per la seva elasticitat i propietats adhesives, sovint utilitzades en aplicacions flexibles.
Paper:Quan s’afegeix aigua a la pols, les molècules de polímer es rehidraten i formen una dispersió estable, proporcionant les propietats mecàniques desitjades com l’adhesió, la flexibilitat i la resistència a l’aigua.
2.
Els tensioactius són productes químics que ajuden a estabilitzar la làtex en pols, assegurant -se que es manté dispersible a l’aigua després de ser rehidratat. Redueixen la tensió superficial entre les partícules, facilitant el procés de dispersió i millorant el rendiment de la pols.
Tensioactius no iònics:S’utilitzen habitualment per estabilitzar la dispersió sense afectar la càrrega iònica.
Superfícies anioniques:Ajudar a prevenir l’agregació de partícules i millorar la dispersió de partícules de làtex.
Tensioactius catiònics:De vegades s’utilitza per a aplicacions específiques on es necessita la càrrega positiva per a una millor vinculació.
Paper:Els tensioactius ajuden a assegurar -se que la pols es pot rehidratar fàcilment en una dispersió suau i estable sense agrupar -se ni coagular -se.
3. Estabilitzadors
S’afegeixen estabilitzadors a les pols de polímer redispersibles per evitar que les partícules de làtex s’aglomerin (agrupant -se junts). Es garanteixen que quan la pols es barreja amb aigua, la dispersió resultant és uniforme i estable.
Polietilenglicol (PEG):Un estabilitzador comú que ajuda a mantenir la consistència de la dispersió.
Derivats de cel·lulosa:De vegades s’utilitza per millorar l’estabilitat i la viscositat de la dispersió.
Midons modificats hidrofòbicament:Aquests poden actuar com a estabilitzadors en determinades formulacions per evitar l’agregació de partícules.
Paper:Els estabilitzadors són essencials per mantenir la qualitat de la dispersió del làtex rehidratat, garantint la coherència i una bona propietat de l’aplicació.
4. Càrregues
Els farcits són materials afegits a la làtex en pols per reduir costos, millorar determinades propietats o modificar la textura del producte final. Aquests inclouen materials com el carbonat de calci, el talc i la sílice.
Carbonat de calci:S'utilitza habitualment com a farcit per augmentar la massa i proporcionar solucions rendibles en adhesius i recobriments.
Talc:S'utilitza per millorar la fluïdesa i controlar la viscositat del producte.
Sílice:Pot millorar les propietats mecàniques i la resistència a les ratllades del producte final.
Paper:Sovint s’afegeixen els farcits per modificar les propietats reològiques de la dispersió de làtex, millorar la processabilitat i controlar la textura final.
5. Conservants
Els conservants s’inclouen a la formulació per evitar el creixement microbià durant l’emmagatzematge i mantenir l’estabilitat del producte amb el pas del temps. Els conservants habituals inclouen metilisotiazolinona, benzisotiazolinona i agents de lliurament del formaldehid.
Metilisotiazolinona (MIT):Un conservant àmpliament utilitzat que inhibeix el creixement microbià a la pols.
Benzisotiazolinona (bit):De forma similar al MIT, impedeix la contaminació fúngica i bacteriana.
Paper:Els conservants asseguren la longevitat i l'estabilitat de la pols de polímer redispersible durant l'emmagatzematge, evitant que es degradi o es contamini.
6. Agents de coalàs
Els agents de coalescing són productes químics que ajuden a les partícules de làtex a fusionar -se de manera més eficaç quan la dispersió s’aplica a un substrat. Milloren la formació de pel·lícules, fent que el producte final sigui més durador i resistent al desgast.
2,2,4-trimetil-1,3-pentanediol:Un coalescent comú utilitzat per millorar la formació de pel·lícules en emulsions.
Acetat de carbitol de butil:S'utilitza en alguns productes de làtex per a un millor flux i formació de pel·lícules.
Paper:Els agents de coalescament milloren el rendiment de la dispersió de làtex, garantint que formi una pel·lícula forta i forta a la superfície.
7. Plasticizers
Els plastificants s’utilitzen per millorar la flexibilitat i la treballabilitat de la pols de polímer redispersible un cop aplicat i rehidratat. Baixen la temperatura de transició del vidre (TG) del polímer, fent que el producte final sigui més flexible.
Di-2-etilhexil ftalat (DEHP):Un plastificant comú utilitzat en diversos productes de làtex.
Citrat de tri-n-butil (TBC):Sovint s’utilitza com a plastificant no tòxic en aplicacions de construcció.
Paper:Els plàstics milloren la flexibilitat de la dispersió de làtex rehidratat, millorant la seva capacitat per suportar l’esquerdament i la deformació amb el pas del temps.
8.Ajustadors de pH
S’afegeixen ajustadors de pH a la formulació per assegurar -se que el làtex manté un pH estable, que és important tant per a l’estabilitat de la dispersió com per a l’efectivitat d’altres ingredients.
Hidròxid d’amoni: Sovint s’utilitza per ajustar el pH en formulacions de làtex.
Hidròxid de sodi: S'utilitza per augmentar el pH quan sigui necessari.
Paper:Mantenir un pH adequat garanteix l’estabilitat de la dispersió del làtex, ja que els nivells extrems de pH poden causar degradació o inestabilitat en la formulació.
Taula: Resum dels ingredients aPols de polímer redispersible
| Ingredient | Funció/paper | Exemplars |
| Polímer | Forma la base de la dispersió, proporcionant adhesió, flexibilitat i durabilitat | PVA (acetat de polivinil), SBR (cautxú estirene-butadiene), EVA (acetat d’etilè-vinil) |
| Tensioactius | Ajudeu a dispersar la pols a l’aigua, evitant que s’enfonsin | Noishic, anióics o catiònics tensioactius |
| Estabilitzadors | Eviteu l’aglomeració de partícules de làtex, assegurant una dispersió uniforme | PEG (polietilenglicol), derivats de cel·lulosa, midons modificats |
| Voltants | Modificar la textura, reduir els costos, millorar la fluïdesa | Carbonat de calci, talc, sílice |
| Conservants | Eviteu la contaminació i la degradació microbianes | Metilisotiazolinona (MIT), benzisotiazolinona (bit) |
| Agents de coalàs | Millora la formació de pel·lícules i la durabilitat del producte final | Trimetil pentanediol, acetat de carbitol de butil |
| Plastificants | Millorar la flexibilitat i la treballabilitat del làtex un cop aplicat | DEHP (di-2-etilhexil ftalat), TBC (citrat de tri-n-butil) |
| Ajustadors de pH | Mantingueu el pH adequat per assegurar l'estabilitat i l'eficàcia | Hidròxid d’amoni, hidròxid de sodi |
RDPsón productes versàtils àmpliament utilitzats en la construcció i els recobriments, a causa de la seva efectivitat a una formulació ben equilibrada de diversos ingredients. Cada component, des del polímer fins als estabilitzadors i tensioactius, té un paper crucial en assegurar que la pols es dispersa fàcilment en aigua, formant una dispersió de làtex estable i eficaç. Comprendre els rols i les funcions d’aquests ingredients és essencial per optimitzar el seu rendiment en diferents aplicacions, ja sigui per a adhesius, pintures o segelladors.
Posada Posada: 15-2025 de febrer