El diòxid de titani en els aliments és perjudicial?

La seguretat del diòxid de titani (TiO2) en l'alimentació ha estat un tema de debat i escrutini en els darrers anys. El diòxid de titani s'utilitza com a additiu alimentari principalment pel seu color blanc, opacitat i capacitat per millorar l'aspecte de certs productes alimentaris. Està etiquetat com a E171 a la Unió Europea i es permet el seu ús en aliments i begudes a molts països del món.

Si bé el diòxid de titani es considera segur per al consum per les autoritats reguladores com l'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) quan s'utilitza dins dels límits especificats, s'han plantejat preocupacions sobre els seus efectes potencials per a la salut, especialment en nanopartícules. forma.

Aquests són alguns punts clau a tenir en compte:

1. Mida de les partícules: el diòxid de titani pot existir en forma de nanopartícules, que es refereix a partícules amb dimensions a escala nanomètrica (1-100 nanòmetres). Les nanopartícules poden presentar diferents propietats en comparació amb les partícules més grans, inclosa l'augment de la superfície i la reactivitat. Alguns estudis suggereixen que les partícules de diòxid de titani a nanoescala podrien suposar riscos per a la salut, com ara l'estrès oxidatiu i la inflamació, especialment quan s'ingereixen en grans quantitats.
2. Estudis de toxicitat: la investigació sobre la seguretat de les nanopartícules de diòxid de titani en els aliments està en curs, amb troballes contradictòries de diversos estudis. Tot i que alguns estudis han plantejat preocupacions sobre els possibles efectes adversos sobre les cèl·lules intestinals i la salut sistèmica, altres no han trobat cap toxicitat significativa en condicions d'exposició realistes. Es necessiten més investigacions per entendre completament les implicacions per a la salut a llarg termini del consum d'aliments que contenen nanopartícules de diòxid de titani.
3. Supervisió reguladora: les agències reguladores, com la FDA als Estats Units i l'EFSA a la Unió Europea, han avaluat la seguretat del diòxid de titani com a additiu alimentari basant-se en l'evidència científica disponible. La normativa vigent estableix límits acceptables d'ingesta diària de diòxid de titani com a additiu alimentari, amb l'objectiu de garantir la seva seguretat per als consumidors. Tanmateix, les agències reguladores continuen supervisant la investigació emergent i poden revisar les avaluacions de seguretat en conseqüència.
4. Avaluació de riscos: la seguretat del diòxid de titani en els aliments depèn de factors com la mida de les partícules, el nivell d'exposició i la susceptibilitat individual. Tot i que és poc probable que la majoria de les persones experimentin efectes adversos en consumir aliments que contenen diòxid de titani dins dels límits reglamentaris, les persones amb sensibilitats específiques o condicions de salut subjacents poden optar per evitar els aliments amb diòxid de titani afegit com a mesura de precaució.

En resum, el diòxid de titani està permès com a additiu alimentari a molts països i, en general, es considera segur per al consum dins dels límits reglamentaris. Tanmateix, persisteixen les preocupacions sobre els efectes potencials sobre la salut de les nanopartícules de diòxid de titani, especialment quan es consumeixen en grans quantitats durant períodes prolongats. La investigació contínua, l'etiquetatge transparent i la supervisió normativa són essencials per garantir la seguretat del diòxid de titani en els aliments i abordar les preocupacions dels consumidors.