Els èters de cel·lulosa, especialment la hidroxipropilmetilcel·lulosa (HPMC) i la metilhidroxietilcel·lulosa (MHEC), s'han utilitzat àmpliament com a additius de materials de ciment en aplicacions de construcció. Coneguts per les seves propietats de retenció d'aigua, aquests materials poden millorar la treballabilitat, la reologia i la força d'unió dels materials cimentosos. Tanmateix, la seva influència en la hidratació del ciment no sempre és clara.
La hidratació del ciment fa referència a la reacció química entre l'aigua i els materials cimentosos per produir productes d'hidratació com ara silicat de calci hidrat (CSH) i hidròxid de calci (Ca(OH)2). Aquest procés és fonamental per al desenvolupament de la resistència mecànica i la durabilitat del formigó.
L'addició d'èters de cel·lulosa als materials de ciment pot tenir efectes tant positius com negatius en el procés d'hidratació. D'una banda, el rendiment de retenció d'aigua de l'èter de cel·lulosa pot afavorir que el ciment obtingui contínuament aigua per a la reacció, augmentant així la velocitat i el grau d'hidratació. Això escurça el temps de presa, accelera el desenvolupament de la resistència i millora les propietats generals del formigó.
L'èter de cel·lulosa també pot actuar com a col·loide protector per evitar l'agregació i l'assentament de partícules de ciment. Això es tradueix en una microestructura més uniforme i estable, que millora encara més les propietats mecàniques i duradores del formigó.
D'altra banda, l'ús excessiu d'èters de cel·lulosa pot afectar negativament la hidratació del ciment. Com que l'èter de cel·lulosa és parcialment hidròfob, bloqueja l'entrada d'aigua al material gelificant, donant lloc a una hidratació retardada o incompleta. Això es tradueix en una reducció de la resistència i durabilitat del formigó.
Si la concentració d'èter de cel·lulosa és massa alta, ocuparà l'espai del purí de ciment que hauria d'omplir les partícules de ciment. Com a resultat, el contingut total de sòlids de la purín disminuirà, donant lloc a propietats mecàniques reduïdes. L'excés d'èters de cel·lulosa també pot actuar com a barrera, evitant la interacció entre les partícules de ciment i l'aigua, alentint encara més el procés d'hidratació.
És crucial determinar la quantitat òptima d'èter de cel·lulosa a utilitzar per millorar les propietats del material gelificat alhora que s'evita qualsevol impacte negatiu en la hidratació. La quantitat depèn de molts factors, com ara el tipus d'èter de cel·lulosa, la composició del ciment, la relació aigua-ciment i les condicions de curació.
Els èters de cel·lulosa, especialment HPMC i MHEC, poden tenir un efecte positiu en la hidratació del ciment, depenent de la seva concentració i de la composició específica del material cimentós. La quantitat d'èter de cel·lulosa utilitzada s'ha de considerar acuradament per aconseguir les propietats desitjades sense comprometre les propietats del formigó. Amb un ús i una optimització adequats, els èters de cel·lulosa poden contribuir al desenvolupament de materials de construcció més duradors, duradors i sostenibles.
Hora de publicació: 23-agost-2023